17.1.12

Rostit barrejat

Aquí continuem amb el nostre Nadal, que sembla que té corda per dies i es resisteix a marxar, perquè quan has passat uns dies fantàstics, amb la millor companyia, compartint moments màgics, regalant  somriures i cuinant pels que més estimes, llavors tota la casa queda impregnada d’aquests records i no vols que s’esbaeixin, els vols retenir allí fins a un nou Nadal, que ens portarà nous moments, nous regals, nous plats, i que es farà un raconet en el nostre cor al costat dels passats, amb els que volem que hi siguin i amb els  que voldríem oblidar.
Ha sigut un Nadal sense llàgrimes, sense pors, valent i segur de si mateix, que ha mirat cap a aquest 2012 amb il·lusió.


La cuina d’aquests dies ha sigut molt tradicional, sobretot la dels àpats que hem fet a casa els meus pares, com aquest rostit que vaig fer pel primer dia de l’any, una recepta de la Carme Ruscalleda. A mi els rostits m’agraden més cuits al forn, ja que és molt més fàcil de controlar la temperatura, que es vagi rostint a poc a poc, ja que trobo que les cuines que van amb gas natural són massa ràpides. Doncs bé, anem per la recepta.


INGREDIENTS
1 pollastre de pagès d’uns 2 kg.
1 conill de 1200 grs.
2 botifarres crues
6 tomàquets madurs
4 cebes mitjanes
2 porros
2 pastanagues
Un tronquet d’api
1 cabeça d’alls
Una fulla de llorer
100 ml. d’oli d’oliva extra verge
100 grs. de greix de porc
Sal, pebre, canyella, nou moscada
250 ml. de vi ranci

ELABORACIÓ
Demanar a la carnisseria que ens tallin el pollastre i el conill a 1/8. A casa polir i netejar les carns.
Les pastanagues, cebes i porros, ben nets, pelats i a talls grossos. Els alls, solts i amb pell; els tomàquets, nets i sencers.

En una plàtera per anar al forn i untada d’oli, col·locar-hi els talls de conill i pollastre mesclats amb les botifarres partides per la meitat.
Repartir-hi les verdures entre els talls. Ha de quedar la plàtera plena i els productes plans, sense apilar res.
Amanir-ho per sobre amb sal, el pebre negre, un xic de nou moscada ratllada, un polsim de canyella en pols, la fulla de llor, un fil d’oli d’oliva i el greix de porc.
Entrar-ho al forn ben calent a 200º, durant 45 minuts. Durant aquest temps i amb l’impacte de la calor, el rostit prendrà color.
Treure la plàtera del forn, ruixar-ho amb el vi ranci, girar tots els talls i verdures, i enfornar de nou a 150º, durant 55 minuts més. Durant aquest temps, el rostit quedarà tendre, ros i al punt.

Podeu servir el rostit directament mesclant els talls amb les verdures de cocció i amb el suc colat que ell mateix ha fet durant el fornejat.
Una altra opció de presentació és passar totes les verdures del rostit pel passapuré, mesclar-ho amb el suc de cocció i servir el rostit sec amb la salsa a part, colada en una salsera.


16 comentaris:

  1. Els rostits tradicionals no poden faltar a les taules de Nadal, si no ja no seria Nadal! ;)
    M'alegro que hagin estat uns dies tan bonics!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Gemma! Això també és una prova, perquè m'han sortit aquests dos botons (Respon Elimina), que dec haver posat jo remenant la configuració però, em pregunto? Reps la resposta per correu electrònic, perquè jo ha vegades deixo comentaris a blogs i em responen directament al meu correu electrònic. És possible això amb blogger? Si algú llegeix aquest comentari i em pot ajudar!
      Gràcies a tots per passar per aquí, cada comentari és un somriure més cada matí.
      Petons!!!

      Elimina
  2. Buenísimo, a mi me encantan los rustidos, mi abuela materna los hacía riquísimos y mi madre también los hace. Con la butifarra debe darle un sabor estupendo, lástima que por aquí no las encuentro tan fácilmente ni son tan ricas ainssss. besitos guapa...

    ResponElimina
  3. M'encanten els rostits i més si son barrejats. Aquest te una pinta sensacional.
    petons

    ResponElimina
  4. Un bon rostit com aquest sempre fa goig i dóna aquell punt d'alegria a la família! A cuidar-se molt!

    ResponElimina
  5. nova capçalera??? , m'agrada! igual que aquest pollastre Gemma, quina sort tenen els teus nens amb aquesta bona mama!!! ;P petonets

    ResponElimina
  6. Ohhh jo es que només tinc ulls per aquesta cassola, cocotte o com es vulgui dir! Que maca!! :D

    ResponElimina
  7. Trec el conill i perfecte!
    Me n'alegro de que hagueu passat bones festes i que estiguis tan il·lusionada amb aquest any, segur que us anirà molt i molt bé.
    Petons.

    ResponElimina
  8. Ai el rostit de Nadal, quina cosa més bona! Jo sempre el faig en cassola de fang al foc... és com el feia la meva iaia i surt genial, ara, trobo que fer-lo al forn està molt bé... perquè la pinta fa venir salivera!!
    Petonets guapa
    Sandra

    ResponElimina
  9. Els rostits son els reis dels plats a totes les festes, abans deien que segons com quedaven els rostits és podia dir lo bé que és cuinava a cada casa.
    Ta quedat deliciós
    Petons

    ResponElimina
  10. El nostre Nadal ha estat diferent, amb moltes llàgrimes i sense il·lusió pel 2012. De tota manera espero que el proper s'assembli una mica al vostre! Perdona per aquest comentari depriment. La veritat és que aquest rostit barrejat fa moooooooooooolt bona cara, i jo tampoc hauria passat les verdures pel passapurè, m'agrada trobar-les.
    I com diu l'Òscar, quina cocotte tan rebonica!
    petonets

    ResponElimina
  11. Un asado de Navidad realmente estupendo.
    Habrá que guardarlo para el próximo año.

    ResponElimina
  12. Ohhhhhhhhh puedo hasta oler su aroma, te ha quedado divino y esas verduritas me parecen irresistibles.
    Bsitos

    ResponElimina
  13. Quin bona pinta, m'encanten els rostits, em sembla que aquest olorcito que fan és riquíssim. Amb la botifarra han d'estar fantàstic. mmmm!
    petonets

    ResponElimina
  14. Quina Coccote!!! Rostidet al forn...molt bé.

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!