31.12.11

La vuelta al mundo {el meu Nadal}

Aquest Nadal ha sigut especial, ple de moments màgics. Hi ha hagut moments per la cuina, per regalar, per compartir, per riure, per emocionar-se, per estimar,... i amb tot això m'ha quedat molt poc espai per la fotografia. M'hagués agradat sortir amb la càmara al carrer i mostrar-vos el Nadal que m'envolta, les llums, els aparadors, la gent,... però ja no hi ha hagut més temps (per sort aquí encara no s'acaba el Nadal, cap d'any, reis. Encara hi som a temps!).
Aquest mes al grup La vuelta al mundo calia penjar-hi fotografies del nostre Nadal. Aquí us deixo la meva fotografia, ja feta amb la meva nova càmara! (Nikon D3100). El tió es va portar genial!:-)


26.12.11

Canelons de festa


Aquest mes Memòries d’una cuinera ens ho ha posat ben senzill: canelons!
Durant aquestes dates a la taula de moltes llars no hi faltaran els canelons, un plat de festa molt típic de les festes majors i del dia de Sant Esteve, i com que aquest any m’he convertit en la cuinera major del regne, què millor que regalar un plat que proporcioni pau, amor i felicitat, uns canelons de luxe de la Mireia Carbó.
La recepta també la podreu trobar a molts altres blogs de cuina, són molts els assidus als tallers de la Mireia.



INGREDIENTS
1 pit de pollastre desossat i sense pell
1 cuixa de pollastre desossada i sense pell
300 grs. de carn de vedella (jarret, rodó, culata de l'espatlla)
250 grs. de carn de porc (del coll o llom d dos colors)
2 tomàquets sense llavors
2 cebes
2 pastanagues
1 porro
4 grans d'all
100 ml de vi ranci (també pot ser brandy)
50 grs de foie-gras
oli d'oliva verge
2 llesques de pa (de motllo o de pagés)
200 ml de llet
nou moscada
sal i pebre
pasta pels canelons (uns 20 o 30)

INGREDIENTS PER LA BEIXAMEL
60 grs. de mantega
60 grs. de farina
3/4 l de llet (aproximadament)
sal i pebre
formatge emmental ratllat

PREPARACIÓ
Tallem a trossos regulars el pollastre, la vedella i el porc i els posem en una safata que pugui anar al forn. Tot seguit netegem totes les verdures i les tallem a trossos regulars, per afegir-ho a la safata on hem col·locat la carn. Ho salem, empebrem i hi tirem un bon raig d'oli d'oliva, hi afegim nou moscada en pols i ho remenem amb les mans netes per tal que quedi tot ben impregnat. A continuació ho courem al forn a 180ºC (dalt i baix) durant una hora o hora i mitja. Remeneu-ho a mitja cocció. Passat aquest temps hi afegirem un bon raig de vi ranci, ho remenarem i continuarem la cocció mitja hora més.
Ja fora del forn hi afegirem el pa sense crosta i remullat en la llet i el foie-gras. Ho mesclarem bé i tot seguit ho triturarem tot amb l'ajut d'un braç mecànic o una picadora (millor que no sigui amb una termomix per què queda massa fi). Corregir de sal i pebre.
Per bullir la pasta de canelons és aconsellable no bullir-ne més de 20 plaques de cop. Un cop l'aigua bulli la remenem i quan formi un remolí hi anem tirant les plaques dels canelons una a una.
Per fer la beixamel desfeu la mantega en una cassola alta al foc, afegiu-hi la farina i quan rossegi hi aneu incorporant la llet poc a poc, sense deixar de remenar i amb l’ajut d'un batedor de bares, tanta com sigui necessària per aconseguir una salsa fina, però que no sigui espessa per què un cop enfornats els canelons s'espesseix més i els fa carregosos. Rectifiqueu de sal i pebre. No hi posem nou moscada per que ja li hem posat al farcit.
En una safata que pugui anar al forn hi posarem una capa fina de beixamel al fons i a sobre hi anirem col·locant els canelons amb la junta cap amunt, així no es desfaran al treure'ls. Els cobrim amb la resta de beixamel i hi afegim per sobre el formatge ratllat.
Bon profit!


24.12.11

Bon Nadal!



Postal de Nadal

Vas buscant una idea?
Cerques la millor postal
per felicitar aquest Nadal?
Iventa un poema!

*

Escriu quatre mots
que parlin d'amor,
relata una història
de pau, llum i foc.

*

Dibuixa un bosc
de vells avets del nord,
pinta'l amb estil i alegria,
enganxa-hi estels de colors.

*

Ja tens la millor postal
per felicitar aquest Nadal.
Tota plena de vida,
amb un tros del teu cor,
tota plena de vida,
per emmirallar el món.

Poema d'Isabel Barriel (http://aulapoesianadal.blogspot.com/)

21.12.11

Galetes de coco

A mesura que va passant el temps els anys se’ns emporten retalls de la nostra vida, moments que immortalitzem davant una càmera perquè no esdevinguin records confosos, per retenir-los al nostre costat i no desapareixin per sempre.
No aconsegueixo recordar quan i com ens vam conèixer, m’agradaria haver retingut aquell instant com tants i tants moments tenim guardats dins els àlbums de fotos, perquè quan una cosa esdevé important no s’ha d’oblidar mai. Segurament va ser a poc a poc, primer un bon dia, llavors un com va la vida i finalment amics que ja ocupen un racó molt especial en la nostra vida.
Moltes gràcies pels consells, per la companyia i pels sopars, per ser-hi en els bons moments i en els no tan bons, per tot el que ens heu regalat,... moltes gràcies per la vostra amistat!


Aquestes galetes de coco, de la Mireia Carbó, me les va recomanar la Gemma de La cuina de casa quan havia d’enviar les galetes a les noies de El Club de les Bruixes galetaires, ja que necessitava una recepta que el seu resultat fos excel·lent i aguantés molt bé el pas del dies. Al final vaig optar per fer la recepta d’Estrelles de vainilla, ja en coneixia l’èxit i no me la volia jugar, així que la tenia pendent i la vaig reservar per a una altra ocasió, s’apropava el Nadal i serien el regal ideal per a uns amics molt especials!



INGREDIENTS (per unes 40 galetes)
 150 grs de sucre
 50 grs de mantega pomada
 2 ous  sencers
 2 rovells d’ou
 200 grs de coco

PREPARACIÓ
Primer de tot cal batre la mantega amb el sucre fins obtenir-ne una crema. Hi afegirem els ous sencers i els rovells i ho mesclem bé. Finalment hi incorporem el coco ratllat i ho deixarem reposar a la nevera fins que agafi consistència.
Un cop reposada la massa en formarem boletes, les  aixafarem una mica i les anirem col·locant en una safata de forn per enfornar-les a 180º durant uns 12 minuts. Deixeu-les refredar sobre una reixeta i servir. Aquest tipus de galetes sempre són més bones reposades, d’un dia per l’altra.





I així de maques van quedar les galetes empaquetades en les caixetes, una recomenació de la Mercé de Cuina per a llaminers.




17.12.11

Torró de gema cremada


Per fi he començat les vacances de Nadal i ja fa dies que estic ficada de ple a preparar el sopar i el dinar de Nadal i el dinar de Sant Esteve. Aquest és el primer any que me n’ocupo de tots aquests àpats jo tota sola, ja que la mare encara no pot cuinar, tot i que el seu braç va millorant. Doncs ja us ho podeu imaginar! Com que sempre no m’hi poso per poc en això de la cuina ja tinc els canelons de Sant Esteve congelats, el torrons de gema cremada ben embolicats, que fan un goig!, i tampoc hi faltarà l’escudella i carn d’olla de cada any,  les galetes per regalar i algunes que altres postres que durant la setmana segurament aniré improvisant.
Doncs bé, com que tenia pendent La recepta del 15 d’aquest mes, començaré per els torrons de gema cremada. La recepta és de la meva companya de fatigues a la muntanya, la Maria, i tot i que és molt diferent de totes les que he estat veient aquests darrers dies per la xarxa us asseguro que queden boníssims!


INGREDIENTS
1 quilo de farina d’ametlla
½ quilo de sucre glas
4 rovells d’ou
½ de patates

ELABORACIÓ
Bullim la patata amb pela i amb un pessic de sal a l’aigua. Quan sigui cuita la pelem encara en calent, tot el que els nostres dits puguin resistir, l’aixafem ben aixafada amb  una forquilla i hi afegim el sucre glas. És molt important que la patata encara sigui ben calenta perquè absorbeixi bé el sucre. Un cop aquesta barreja s’hagi refredat una mica hi incorporem els quatre rovells d’ou, sobretot en fred perquè sinó els ous se’ns courien. A continuació ja hi podem afegir la farina d’ametlla a poc a poc, anant mesclant bé. Si ens queda molt espès i no podem mesclar-ho bé hi podem afegir una mica d’aigua, però amb molt de compte, ja que al final hem obtenir una massa molt compacta que podrem moldejar amb les mans perfectament, per fer-ne o bé ja directament les barres de torró o un bloc sencer que al dia següent podrem tallar en barres individuals amb un ganivet una mica humitejat. Al dia següent o al cap d’uns dies, no hi ha pressa, hi escamparem sucre per sobre i ho cremarem amb la planxa o el bufador, com fem amb la crema catalana, però sense apretar massa, passant-la per sobre com si planxéssim, per això l’estri ideal és el bufador.

10.12.11

Tarta Tatín (segona fórmula)

Amb l'intenció de donar l'esquena a un bagatge tan patètic, vaig resoldre afrontar el futur al darrera d'una màscara de seguretat i valentia per evitar d'aquesta manera que se'm veiessin les pors que sentia, les misèries passades i la punyalada que encara tenia clavada a l'ànima.

El temps entre costures
María Dueñas

L’altra dia us vaig dir que aquests darrers dies no he cuinat gaire res de nou que no hagi publicat ja al blog, m’estic dedicant a temes més aviat logístics que un cop l’any cal dedicar-hi més d’unes quantes hores, com netejar i posar una mica d’ordre a la cuina. A casa aquesta tasca des de sempre ha creat moltes discrepàncies, perquè quan tot torna a estar col·locat no hi ha res al seu mateix lloc. És com estrenar cuina nova cada any!, però amb l’inconvenient que durant els primers dies quan algú vol un plat o un got pot arribar a obrir tants armaris com n’hi hagin fins a arribar al seu objectiu! Ups!
Doncs els que us deia, vaig fer la tarta Tatín (segona fórmula) de la Montserrat Seguí, i encara que la foto no en faci justícia, és d’aquelles postres que si ningú no m’hi ajuda tampoc cal, és boníssima!
Anem per la recepta!


INGREDIENTS

1 kg i ½ de pomes grosses
100 grs de sucre
100 grs de mantega

Pasta trencada:
150 grs de farina
75 grs de mantega o margarina
1 rovell d’ou
1 cullerada d’aigua
1 pessic de sal
50 grs de sucre

PREPARACIÓ
En un motlle antiadherent, de 22 a 24 cm, poseu-hi la mantega i deixeu-la a foc molt baix; quan comenci a fer escuma, afegiu-hi 3 cullerades de sucre, i quan s’hagi fos traieu-ho del foc: col·loqueu-hi les pomes tallades en quatre trossos, posant-les ben pitjades; emposeu-ho amb el sucre que resta i torneu-ho al foc, però més lent, una hora aproximadament, fins que es torni caramel fosc (és millor fer aquesta cocció sobre un difusor). Un cop obtingut aquest punt de caramel, traieu-la del foc i deixeu-la refredar; després cobriu-la amb la pasta trencada, fent que s’introdueixi per les vores cap al fons: pinteu-la lleugerament amb ou i fique-la al forn 25 minuts. Desemmotlleu-la en calent.

7.12.11

Magdalenes de iogurt

A casa ja estem en plena campanya de Nadal. Sempre m’he resistit a que hi arribi fins ben passat el pont de la Puríssima, quan els nens a finals de novembre ja demanem arbre, pessebre i tió. Però aquest any ja ho tenim tot ple d’estels, boles i llums que fan pampallugues, sigui de dia o de nit. I no és que m’hagin amanassat en boicotejar-me el Nadal de cap manera, us ho dic perquè a la que me’n dono compte ja m’han muntat una manifestació al menjador de casa per tal d’aconseguir els seus objectius, no, aquest any he sigut jo. Un dia vaig pujar l’arbre, l’altre ja hi tenia les llums posades, i en un tres i no res ja teníem el Nadal instal·lat a casa. Perquè? Doncs perquè els Nadals amb nens són especials, màgics, i veig com en Marc i Guillem s’estan fent grans, la màgia s’està esvaint. Vull retenir aquests moments per sempre, viure’ls intensament, i aquest any ho sento més que mai, perquè quan els nens hagin volat del niu ja no hi hauran més Nadals com aquests. Malgrat això vull continuar pensant que després en vindran d’altres, diferents, però hi continuaran havent Nadals a les nostres vides.


Aquests dies no he cuinat massa res de nou que no hagi publicat ja al blog, només una tarta Tatin de poma (segona fórmula) de la Montserrat Seguí i aquestes fantàstiques magdalenes de iogurt de El món de juju (el títol es cosa meva, la Judith les anomena senzillament magdalenes, però com que porten iogurt així les identifico de la resta ;-) ). Les he fet idènticament iguals, només que he substituït 100 grs de farina normal per 100 grs d’integral, en tinc un cul de pot encetat fa temps que s’hauria d’acabar! Van servir com a regal del primer dia del calendari d’Advent i ens van agradar molt.
Per cert, la safata que em va regalar el meu AIG d'enguany va fantàsticament bé!


INGREDIENTS
1 iogurt natural
375 grs de farina (100 grs integral i 275 grs normal)
250 g de sucre
50 ml d'oli d'oliva
1 sobre de llevat Royal
50 ml de llet
Essència de vainilla
3 ous
50 grs de crocant d'ametlla 

ELABORACIÓ
Escalfem el forn a 180º. Posem els ous, la farina, el sucre, el iogurt, el llevat i l'oli en un bol i ho barregem fins que ens quedi una massa homogènia. Seguidament afegim la llet, juntament amb l'essència de vainilla, i ho remenem. Ho deixem reposar uns minuts (jo com sempre, una hora a la nevera tapat amb un drap) i ho posem en motllos individuals. Els omplim deixant un marge d'un cm i afegim un polsim de sucre, per obtenir una crosta cruixent, i un grapat de crocant d'ametlla. Quan els tenim preparats els posem al forn durant 25 minuts.

5.12.11

El club de les bruixes galetaries es reuneix!

Una, dues, tres, quatre,... quatre entrades sense recepta! Ja em perdonareu!
Si, si, això continua siguent un blog de cuina, però tot i que em vaig dir que d’aquesta entrada no passava sense un plat, a vegades passen coses que una no se’n vol excusar perquè realment és de les millors receptes que aquest blog li pot regalar.


Dos nens, una servidora amb una càmara de fotos a les mans i una caixa plena de galetes...! en sou concients que vareu desmuntar en un moment la pau i tranquil·litat d'una família d'un capvespre normal i corrent? Motres gràcies, noies!!! Quina bogeria... tantes galetes juntes... no sabíem per on començar... quina caixeta obrir primer... Quan vaig arribar de treballar vaig trobar a la bústia un avís d’un missatger i llegeixo: ‘My Lovely Food’. Quina n'hauran fet ara? A mitja tarda va tornar amb una caixa enorme que es va quedar tancada fins a les 9 del vespre que hi fóssim tots, i ja us ho podeu imaginar, el sopar a mig fer, en Marc que no podia treure la cinta d'embalar però no volia ajuda, en Guillem enfadat perquè ningú li deixava posar cullerada, una autèntica bogeria, i quan obrim i diuen: -MAMA! ESTÀ PLE DE GALETES!!! No sabien per quina començar primer, i jo que no toqueu res que vull fer les fotos! Uf! una mica més i ens arranquem els ulls! jeje! Moltes i moltes gràcies, noies! Una passada! No me l'esperava aquesta! (al teclat ja no m’hi queden més signes d’interrogació per expressar lo contents que estem).

Pels que no sabeu de què va tot això, doncs per fi va arribar el dia que el Club de les bruixes galetaries es va reunir, però una servidora no hi va poder anar. L’únic requisit per poder assistir a la cita era, a part d’anar amb un somriure d’orella a orella i amb ganes de riure molt, portar ½ dotzena de galetes per assistent a la cita més ½ dotzena extra. La veritat és que em sabia greu no poder-hi anar, tenia ganes per fi conèixer a l'Íngrid , l'Alba, l'Ana, la Judith, la Mònica, la Sandrala Sara, la Paula, l'altra Alba i la Marina, per això vaig decidir enviar les meves mitges dotzenes de galetes a l’Íngrid perquè les fes arribar a la resta de bruixetes el dia de la trobada. I com passa a la vida, tot el que va d’anada ve de tornada, i això que un dia rebem a casa una caixa plena de galetes de diferents gustos, formes i colors fetes per les bruixetes. Una gran il·lusió!

30.11.11

La vuelta al mundo {díptics}

Sabeu com m'agrada la fotografia i a una altra iniciativa a la que volia participar fa temps és a l’esdeveniment fotogràfic organitzat des del grup de Flick La vuelta al mundo. L’artífex de tot plegat és l’autora del blog Casi en serio, Jackie Rueda, i on cada mes ens proposa un tema fotogràfic. Durant tot aquest mes de novembre ens ha proposat fer díptics i aquestes són les composicions que he pujat al grup. Desitjo que us agradin!







29.11.11

Els meus cims: Santuari de la Mare de Déu de Cabrera

Per fi vaig tornar a muntanya, ja sabeu com m’omplena d’energia. Després de no haver pogut anar al Puigmal perquè en Marc estava malalt, aquesta vegada hem anat a la Serralada del Collsacabra, sortint des d’Hostalets d’en Bas (488 m) fins a la Capella de Sant Miquel de Castelló (954 m), el santuari de la Mare de Déu de Cabrera (1295 m) i finalitzant la nostra ruta a Cantonigròs. És un camí preciós, que passa entre boscos de faigs, boixos i alzines, pastures, amb unes vistes impressionants de la Vall d’en Bas, de la serralada del Puigsacalm, la plana de Vic i del Pirineu al fons ja nevat.
Us deixo algunes fotos, encara que no siguin massa maques pel tema de la llum (ho veieu com necessito una càmara nova!;-) )





27.11.11

Confessions...



Fa uns dies l’Abril, del bloc April’s Kitch, em va nominar als premis ‘Best blog’ (on tots hi guanyem!). Ja ser que som molts els blocs de cuina que corren per la xarxa, molts d’ells la mar d’atractius (últimament m’he unit a alguns blocs de fotografia per aquest motiu), i  que 15 nominacions són poques, però l’Abril se n’han enrecordat del meu blog i m’ha enviat una nominació com una casa de pagès, l’ha ficat entre els seus blocs preferits i això em fa la mar de feliç!
Entre moltes de les anectodes que podem explicar els que naveguem per aquest mar una és la de l’edat que ens imaginem que tenen els nostres interlocutors, i amb l’Abril la vaig errar de totes totes. Fa pocs dies que va ser el seu aniversari i li vaig preguntar quants en feia i ja veus, el meu imaginari la feia ben diferent. Aquesta és la màgia d’aquesta teranyina que ja envolta el nostre dia a dia, tots tant iguals i tant diferents alhora.
Doncs bé, seguint la cadena per conèixe’ns una mica millor, aquí ja podeu trobar un petit tast, us deixo algunes coses que em fan realment feliç.


Espero amb candaletes aquests propers Reis, a veure si tenen un xic més de pietat que els darrers anys i em porten la càmara de fotos. M’agrada molt la fotografia i en aquest blog l’he unit amb la cuina.


L’afició a la cuina la teniu davant vostra, aquest blog és tot el que de moment us puc oferir, a part d’algun que altre intercanvi de galetes. Si mai obro el meu propi restaurant us ho faré saber ;-)


Una vegada va passar un tren anomenat universitat i no hi vaig pujar. La meva opció en aquell moment era periodisme, suposo per la meva afició a les lletres i a escriure. Encara em continua agradant molt i penso que també existeixen les segones oportunitats.


Parlar dels amics és posar-se en un terreny molt espinós, perquè ja he perdut la definició exacta d’amic. De totes maneres els hi vull dir que els estimo molt i gràcies per ser-hi quan hi han de ser.

Continuarà...

I com que ara em toca nominar, també voldria dedicar aquest post a les meves bruixetes, que amb tant de carinyo fan les coses,

l'Íngrid de My lovely food
l'Alba de Le fabuleux destin du choco...
l'Ana de Lovefood
la Judith de El món de juju
la Mònica Coses de Llàbiro
la Sandra de Els fogons de la bordeta
la Sara de Cocina para emancipados
la Paula de Bon tiberi
i l'Alba de El taller de cuina
i la Marina de Xocolata desfeta

Una forta abraçada boniques!

24.11.11

Crema de cigrons

En aquell sobre, la meva mare hi va trobar unes quantes fotografies. Antigues, marronoses i de mala qualitat, fetes per algun retratista de carrer d'aquells de trenta cèntims un matí de primavera més de vint anys enrere. Un parell de joves ben plantats, somrients. Còmplices i propers, atrapats a les xarxes fràgils d'un amor tan enorme com inconvenient, ingnorant del fet que, al cap dels anys separats, quan tornessin a enfrontar-se plegats amb aquell testimoni de l'ahir, ell es giraria cap al balcó per no mirar-la als ulls i ella serraria les dents per no plorar davant seu.

El temps entre costures
María Dueñas


Des de la pàgina de facebook Blocs contra la fam, un grup de blocaires han organitzat una iniciativa conjunta per tal de donar més ressó a la campanya del Banc dels aliments Gran recepta d’aliments a Catalunya, que tindrà lloc el dies 25 i 26 de novembre als mercats i supermercats de Catalunya. L’objectiu de la campanya és recaptar aliments bàsics (llegums seques, llet, oli, llaunes de conserves de peix i tomàquet natural) des de qualsevol punt de Catalunya per tal de fer-los arribar a les persones més necessitades de casa nostra.
Des de Blocs contra la fam ens proposen que el dijous dia 24 de novembre publiquem al nostre blog una recepta senzilla i barata, on hi aparegui un o varis d’aquests aliments que es volen recollir durant la campanya.
T’hi apuntes? Nosaltres ja ho hem fet!


INGREDIENTS
1 ceba
200 grs de tomàquet fet puré
cigrons cuits
una mica de llet i/o oli d'oliva (al gust)

ELABORACIÓ
Doncs aquest és el meu granet de sorra, una recepta ben senzilla i saludable. En un cassó farem un sofrefit amb la ceba tallada ben petita i el tomàquet fet puré. Tot seguit hi afegirem els cigrons cuits despullats de la seva pell juntament amb una mica de suc de la seva cocció. N'hi posarem més o menys segons la textura que desitgem, més líquida o més espessa. Ho acabarem amb una mica de llet i/o d'oli d'oliva.





20.11.11

Brou vegetal i brou normal


Quan vaig fer aquesta olla de caldo en Guillem em va dir: - mama, fa molts i molts de dies que no en feies! I vaig dir: - tants? I tenia raó, abans fins hi tot a l’estiu feia caldo, sempre en tenia el congelador ple. No us diré pas que abans no menjàvem variat, sempre ho he intentat, però és que ara els nostres menus són variadíssims, amb l’excusa del blog cada dia estem fent provatures, i el més bonic del cas és que els més petits de la casa m’hi animen! I és per això que la producció de caldo a la nostra cuina ha caigut en picat.



Aquest mes Memòries d’una cuinera ens ha proposar fer sopa, i sempre busquem quelcom de sofisticat per mostrar a la clientela, tot i la senzillesa del plat (què hi ha més senzill que un plat de sopa?). I doncs, perquè la meva elecció? doncs perquè és un plat que ha sol·lucionat molts de dinars i sopars, dels de tota la vida, que a casa agrada molt, ningú es queixa quan hi ha un plat de caldo a taula, i em porta molts bons records. També perquè està dins el repte Cuinar és senzill amb la Montserrat Seguí, aviat publicaré l’índex amb totes les receptes marcades que ja he fet, ja que fa goig veure com va creixent el nombre de receptes publicades. I perquè és la base per a moltes altres receptes i un plat de caldo sempre ve de gust!


INGREDIENTS
4 litres d’aigua
100 grs de pastanagues
50 grs de nap
1 porro gros
1 cor d’api
4 o 5 fulles de col
100 grs de patates
1 ceba
2 o 3 fulles de bleda

ELABORACIÓ BROU VEGETAL
Poseu al foc l’aigua freda indicada. Quan arrenqui el bull, poseu-hi la sal i afegiu-hi totes les verdures, netes i tallades per la meitat. Quan torni a bullir, cal desescumar i deixar-ho coure a poc a poc una hora i mitja, tapat, però no del tot. Després, ho passareu pel colador xinès, i ja queda llest per la que vulgueu.
Nota. Al brou vegetal, s’hi pot afegir tota mena de verdures.

ELABORACIÓ BROU NORMAL
Farem servir els mateixos ingredients que per al vegetal, afegint-hi uns menuts de pollastre o un tros de gallina (uns 200 grams), un os de porc que sigui fresc o un bocí d’os de pernil que no sigui ranci i 300 grs d’ossos de vedella gelatinosos. Aquests ossos, juntament amb tots els altres ingredients, els posarem en aigua freda i farem igual que abans.
Nota. Sempre que vulguem obtenir un bon gust de brou, posarem les carns, ossos i gallina en fred, tal com hem dit. En canvi, quan vulguem servir un brou amb la típica carn d’olla, podrem fer-ho diferent, posant-ho tot quan l’aigua ja bulli. El brou perd un xic de gust, però el de la carn millora.

17.11.11

Blocs contra la fam


Des de la pàgina de facebook Blocs contra la fam, un grup de blocaires han organitzat una iniciativa conjunta per tal de donar més ressó a la campanya del Banc dels aliments Gran recepta d’aliments a Catalunya, que tindrà lloc el dies 25 i 26 de novembre als mercats i supermercats de Catalunya. L’objectiu de la campanya és recaptar aliments bàsics (llegums seques, llet, oli, llaunes de conserves de peix i tomàquet natural) des de qualsevol punt de Catalunya per tal de fer-los arribar a les persones més necessitades de casa nostra.
Des de Blocs contra la fam ens proposen que el dijous dia 24 de novembre publiquem al nostre blog una recepta senzilla i barata, on hi aparegui un o varis d’aquests aliments que es volen recollir durant la campanya.
T’hi apuntes? Nosaltres ja ho hem fet!