11.12.10

Teules de Damasc




Aquests dies m’he animat a fer gelats, ja que no n’havia fet mai i m’han quedat les ganes d’un estiu sense cuinar massa. La veritat és que la temperatura del carrer no convida gaire a menjar-ne però a els meus fills sembla que sempre hi estan apunts, i cada setmana en faig d’un gust o d’un altre. Quan faig gelat amb una base de crema anglesa llavors em queden les clares i aquesta última vegada vaig dir que es no quedarien a la nevera de record, per acabar llençades, i vaig buscar una recepta per aprofitar-les el mateix dia, i què millor que aquestes teules per acompanyar un bon cafetó. La veritat és que mentre les feia no les tenia totes de que aquella massa acabés en forma de teula, ja que queda bastant espessa, però de cop i volta en el forn s’aplana i queda fina fina. O sigui que quan aneu fent els pilonets sobre la safata de forn procureu no posar-los massa junts perquè sinó us passarà com a mi a la primera fornada, que es van unir les unes amb les altres. A la tarda varen venir uns amics a fer un cafè i vam menjar-les, i quan la última va desaparèixer de la safata vam dir –Mira quines clares més ben aprofitades!
P.D. Aquesta post-data (us estimo!) és pels vermells. Des del meu tro de l'Olimp no puc entrar al vostre blog, però quan vagi a un lloc més terrenal, com una biblioteca o un centre cívic, no us preocupeu, ja em posaré al dia de les vostres receptes, fins hi tot de l'estrellat a TV3. Una abraçada guapus!!!

INGREDIENTS
120 grs de mantega
120 grs de sucre
120 grs de farina
60 grs de panses de Corint
2 ous o 4 clares d’ou

ELABORACIÓ
En un cassó treballeu la mantega a punt de pomada; poseu-hi el sucre i barregeu enèrgicament uns 3 o 4 minuts; afegiu-hi els ous o bé les clares, sense deixar de treballar-ho. Després, ja sense treballar-ho massa, sinó el just perquè es barregi, afegiu-hi la farina i les panses. Amb una mànega pastissera o amb una culleradeta aneu fent petits munts, una mica separats, en una plata poc untada i enfarinada. Enforneu-ho, a temperatura regular, fins que siguin rosses. Quan veieu que s’hagin enrossit de sota podeu encendre el gratinador perquè s’enrosseixin de sobre.





Font de la recepta: Cuinar és senzill de la Montserrat Seguí de Queralt

10 comentaris:

  1. Ara ja sé què son les teules de Damasc :)
    Jo en faig de molt semblants per Sant Josep, així aprofito les clares que em sobren de fer la crema, igual que has fet tu amb el gelat.
    Et van quedar fantàstiques, el toc de les panses ha de quedar genial!

    ResponElimina
  2. Jo començaria a menjar i es que no pararia...

    Muas!

    ResponElimina
  3. A mi els gelats no em venen massa de gust però aqeuestes galetes m'han robat el cor! Molts petons.

    ResponElimina
  4. Doncs em sembla genial aprofitar-ho d'aquesta manera Gemma! han quedat genial i segur que van bé a qualsevol hora!!!
    Jo també sóc de geltas tot l'any, m'encanten!
    Molts petonets

    ResponElimina
  5. Anda!!!, jo no sabia ni que eren les teules de Damasc!!!!, molt bona idea i segur que delicioses.... m'invites a un cafetó??? ;)

    Petonets

    ResponElimina
  6. Mmmm! que bones!semblen aquelles galetes de la caixa de llauna que quan érem petits els pares compraven a Andorra, les de mantega no, les de panses!!

    ResponElimina
  7. Si pogués prémer un botó a la foto, ja no en quedaria cap, tenen un aspecte deliciós! I per mi ja pots anar fent gelats que a casa els mengem durant tot l'any!

    ResponElimina
  8. Gairebé semblen les teules de Sta Coloma, eh! ;) Molt bona idea per aprofitar les clares. :)
    Petons!

    ResponElimina
  9. La veritat és que no ser pas perquè es diuen teules de Damasc, serà qüestió d'investigar dins la gastronomia de Síria, però suposo que em trobaré amb el mateix cas que l'ensaladilla russa, no? jejejeje.
    Són d'aquelles postres que comences una, ara una altra i no pares, sobretot a la sobretaula, en mig de molta xerremeca.
    I si, d'aspecte són iguals que les teules però una mica més toves del mig.
    Una forta abraçada i gràcies per deixar un comentari!!!!

    ResponElimina
  10. Ei Gemma! Acabo de veure que ets de Vidreres i jo tinc arrels a Santa Coloma de Farners! (Encara serem de familia!! jajajaja). Tinc la recepta de les famosos teules de Santa Coloma però no coneixia aquestes de Damasc. Es veuen delicioses!!

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!