29.3.10

Truita de patates


Sembla que saber fer truites és innat de la persona, a mi ningú me n’ha ensenyat mai i tampoc he tingut la curiositat de buscar-ne receptes, sempre improvitzant. Però fullejant el llibre Cuinar és senzill, tornant al tema del repte, he anat a parar a aquesta recepta de truita de patates. Semblarà una vegenada però ha sigut la truita de patates més bona que hem tastat mai, he tingut la sensació que he pres a fer truita de patates! Res, senzills trucs que mai havia tingut en compte. Ups! O serà la gana que teníem. Bé al meu pare la truita d’un ou i farina per sis que feina la meva àvia també li semblava boníssima. Bon profit!

INGREDIENTS (per a 2 persones)
500 grs de patates
2 o 3 ous

PREPARACIÓ
Quan hàgiu pelat les patates, talleu-les a trossets prims; si són patates grosses es tallen al llarg en quatre o sis trossos, per facilitar de poder fer els trossets més petits. Es fregeixen en una paella amb margarina i oli; primer es dona una bona remenada a foc viu, perquè quedin totes untades, i, quan sembli que es volen començar a daurar una mica, s’abaixa el foc i es tapen. Deixar-les fregir a poc a poc, anant remenant de tant en tant, fins que es notin cuites i toves. Aleshores destapeu-les, apugeu el foc i acabeu daurant-les un xic més. Es poden tenir així, preparades, fins al moment de fer la truita. Llavors, si ja són fredes, s’escalfen una mica, s’hi posa la sal i es barregen amb els ous lleugerament batuts, també amb sal: tirar la barreja en una paella mitjaneta (depèn de la gruixària que es vulgui), amb poc oli calent, i moure-la una mica pels costats, perquè es cogui bé l’ou; quan ja es noti lleugerament presa, es posa un plat o bé una tapadora sobre la paella i es gira. Es torna a posar a la paella uns segons més i s’acaba la cocció tornant-la a tombar; es treu del foc, i es deixa uns moments a la mateixa paella. Aquest és un punt molt important, i que cal tenir en compte en tota mena de truites que fem. A l’últim, es tomba a la plàtera de servir.

Nota. Amb les patates s’hi pot barrejat ceba, prèviament cuita a part.

6 comentaris:

  1. No és per obrir pol.lèmica (que si que és) però NO A LA CEBA A LA TRUITA DE PATATES!

    Em sembla sensacional la teva operativa, jo la faig molt similar però ni tan sols considero la darrera frase...

    hehe.
    :-P

    ResponElimina
  2. Doncs a mi m'hi agrada molt la ceba, encara que tal i com m'ha sortit aquesta quasi bé que és preferible sense. La patata amb la patata i la ceba amb la ceba! Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Hola,

    porto el blog del Club de Cuines (a clubdecuines.cat), portal de cuina de TV3 i Catalunya Ràdio, i de cara a St Jordi volia demanar als blogs de cuina en català que em recomanessin un llibre de cuina i que em diguessiu en una frase o dos perquè us agrada o el recomaneu. M'ho pots enviar per correu electrònic a clubdecuines@tv3.cat? D'això en vull publicar un text o varis, que servirà tant per conèixer llibres de cuina com per conèixer blogs com el teu...

    Esborra aquest comentari quan vulguis, ja entenc que no va lligat amb el contingut d'aquest text, però no trobava altre manera de contactar.

    Gràcies!

    Roger

    ResponElimina
  4. Hola Gemma, creo que te vas a hacer muy famosa con tu reto jaajja. Me encanta la idea, es fantástica y debes sentirte muy orgullosa por ello. Esta segunda receta es genial, me encanta la tortilla de patatas, la comería en cualquier momento del día jaajaj. Ánimo con el reto que ya estoy intrigada con la siguiente receta jeje. Besitos y feliz día guapa.

    ResponElimina
  5. Suposo que el secret deu ser coure-les primer tapades i després destapar-les a foc viu. Ho provaré. I jo me la faré una mica més cuiteta per a mi, je, je.

    ResponElimina
  6. Gràcies, gràcies, gràcies!

    María Jesús, si, si, estoy entusiasmada con la idea, aunque he decidido ponerme a estudiar otra vez para las oposicions (parece que después de una bajada siempre viene una subida y estoy más animada con el tema) y a veces no me queda tiempo para escribir las entradas (para cocinar si!). Ah! Aun debo la entrada en mi blog de las bruschettas. Besos!

    Glòria, si prova-ho, va sortir boníssima. Sembla una tonteria això de les truites però tot, fins hi tot les coses més senzilles, tenen el seu qué. A mi les truites m'agraden una mica crues, com la de la foto. Petonets!

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!