4.2.10

Coca de ratafia

Sóc de terra de bandolers i de ratafia, d'aquí el meu caràcter lliure i rebel. De bandolers no en puc dir gaire res, tot i que les meves petjades han seguit les d'en Serrallonga per les Guilleries. De la ratafia una mica més, ja que la meva àvia ja en feia i el meu pare també. És un licor elaborat a partir d'aigua ardent amb nous verdes, collides abans de Sant Joan i esberlades abans no s'hagi endurit la clova, i herbes remeieres, deixat tot a macerar durant 40 dies a sol i serena, encara que no hi ha una recepta concreta ja que hi han tantes fórmules com persones que elaboren la ratafia.
De ratafia jo no n'he fet mai, fins i tot potser algun any m'hi animo, però de coca si. Fa un any, més o menys, em va caure a les mans aquesta recepta, que jo he adaptat una mica entre la recepta del bloc de la Mercè de La cuina per llaminers, a l'hora de mesclar els ingredients, i la meva experiència, ja que aquesta recepta no m'ha deixat mai de sorprendra.
Aquesta recepta la vull dedicar a en Xavier, que durant l'horari laboral es dedica al "Girona, posa't guapa", i durant el seu temps lliure a fer contraban de les fórmules magistrals dels pastissers més cotitzats de la comarca; a en Ferran, el segon d'abord, encara que mana igual o més que el primer, per ser la meva incondicional veuta durant tant de temps; i a la Glòria, perquè senzillament continuu trobant-la molt a faltar.




INGREDIENTS:

200 grs. de farina
200 grs. de sucre
6 ous
125 cc de ratafia
125 cc d'oli de girasol
100 grs. de panses de corint
ametlles trossejades
1 sobre de llevat

Posem les panses en remull durant un parell d'horetes amb la ratafia. Separem les clares dels rovells en dos recipients separats i hi afegim 100 grs. de sucre als rovells i 100 grs. de sucre a les clares. Treballem els rovells amb el sucre fins que doblin el volum. Tot seguit muntem les clares amb els altres 100 grs. de sucre i les afegim als rovells però sense remenar. A part barregem la ratafia amb l'oli de girasol i hi incorporem la farina i el llevat passats pel sedàs. A continuació hi anem incorporant els rovells i les clares amb molt de compte que les clares no es desmuntin, remenant de baix cap amunt amb una espàtula de fusta. Quan estigui tot ben barrejat hi afegim les panses i ho aboquem a una safata per anar al forn forrada amb paper vegetal i untada amb mantega. Enfornar durant 30 minuts. Un cop cuita, segons la recepta original, un cop fora del forn la pintem amb ratafia i hi escampem per sobre ametlla trossejada i sucre. Jo, per no carregar-la tan de ratafia vaig preferir no pintar-la i escampar les ametlles i el sucre deu minuts abans d'acabar la cocció al forn.

11 comentaris:

  1. Hola!! Benvinguda a la blogosfera gastronòmica!! :) I pel poc temps que portes, vas a un bon ritme, eh? :)
    Celebro que t'hagi agradat aquesta recepta. :)
    Veig que ets de les comarques gironines, oi? Bé, si mai vas a un bar o restaurant de Girona anomenat Moma (a la crta de Barcelona prop de la Pl. Poeta Marquina) hi trobaràs aquesta coca que han tret del meu blog. ;)
    Petons i endavant!

    ResponElimina
  2. Ha de quedar una coca ben bona, amb un gustet de ratafia deliicós... ideal per sucar amb un gotet també de ratafia :)
    A veure si passes alguna d'aquestes fórmules magistrals dels pastissers més cotitzats de la comarca, que a Girona hi ha pastissers de molt fama!

    ResponElimina
  3. Hola! Ostres... la setmana passada et vaig deixar un comentari però veig que no es va publicar bé. :(
    Bé, et deia que benvinguda a la blogosfera!! :) I que estic impressionada pel ritme que portes!!!
    Me n'alegro que us agradés aquesta coca de ratafia! De fet, al restaurant-cafeteria Moma de Girona (a la crta de Barcelona, prop de la Pl. Poeta Marquina) l'han incorporat al seu menú! :p
    Fins aviat!
    PD: Ets de Girona?

    ResponElimina
  4. Gràcies per la rebuda!!! Si soc gironina de província i Girona em té el cor robat. Ser quin bar és, encara que no hi he entrat mai. A mi aquesta recepta me la va passar un company de feina però no m'acabava de sortir del tot bé i quan la vaig veure en el teu bloc vaig veure que tu barrejaves diferent les clares amb els ous i la resta dels ingredients i bingo! em va quedar perfecte! Però no ser si a tu et passa però a mi a mesura que van passant els dies la coca va quedant com molla, com emborratxada, queda arrugada com una pansa.
    I pel ritme, tot són cosetes molt senzilles, el dia a dia.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. De fet, Gemma, només em va passar aquesta!!! Em va dir que era d'un treballador que va plegar emprenyat! Mkaxis!
    Aquesta coca la fan a la pastisseria Trias de Santa Coloma de Farners (els de la fàbrica de galetes Trias) i és típica d'allí, el meu poble de naixament, i per això em va sorprendre tant veure-la al bloc de la Gemma, bé, em va fer molta il·lusió ja que és bo que aquestes receptes tant bones es divulguin.

    ResponElimina
  6. Si, si, Mercè que s'ha publicat però no l'hi he donat els vist-i-plau fins ara fa un moment.
    Visc a Vidreres (res, al costat) però he treballat molts anys a Girona, fins a l'octubre que vaig canviar de feina i ara no hi treballo. Però trobo a faltar molt Girona, sóc molt gironina!!!! ;-)
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Haviat serà el Club de les gironines...la Mercè, tu, jo, i altres blogcaires que entren al Club dels llaminers, que també ho son,sinò de Girona de la provincia. Es que t'he un algo especial "Girona m'enamora"
    Una abraçada, i seguirè entran al teu blog.

    ResponElimina
  8. Doncs si, Girona enamora, i molt!
    Per cert, o digue'm que és un altre despiste dels meus, el teu bloc quin és? perquè des de l'enllaç del comentari no hi puc entrar i ara no ser d'on surts... amb tant de bloc! ups!!!

    ResponElimina
  9. Jo no tinc cap blog, entro sempre al de la Mercè..Cuine per llaminers, hi deixo moltes vegades el meu comentari i res més. Entro a molts blog de les persones que deixen comentaris, i miro les receptes que publiquen. Com pots veura em dic Lourdes i soc de Girona.
    una salutació

    ResponElimina
  10. Veig que no han publicat el meu comentari a la teva contesta...
    Jo no tic blog...entro a la Cuina per Llaminers de la Mercè, faig algun comentari de la recepta, i llegeixo els dels altres..vaig entrar en el teu blog, i res més. Aixì va ser que t`envies un comentari
    una salutació

    ResponElimina
  11. Moltes gràcies pel comentari, s'agraeix molt, perquè a vegades amb aquestes coses a vegades acabes pensant si realment hi ha algú que et llegeix.
    Doncs t'hauries d'animar i fer-ne un. És senzill i divertit!
    Una abraçada!

    ResponElimina

Entreu, tasteu! i tant si us agrada com si no aquí podeu deixar-nos els vostres comentaris!